El Berguedà ha sigut l’escenari de quatre intenses jornades internacionals de curses d’orientació en el marc de la III Setmana Catalana de l’Esport. Davant la presència de 20 esportistes procedents de nou països diferents, els integrants de la selecció catalana han tingut un gran repte competitiu, donant continuïtat a l’experiència de l’any passat viscuda a indrets també emblemàtics com les ruïnes d’Empúries o Tossa de Mar.
Una de les grans referents a casa nostra d’aquesta disciplina és Ona Ràfols (1988), subcampiona l’any passat i finalista enguany després del knock-out disputat als carrers de Berga. Ràfols ha dominat les curses d’orientació tant a Catalunya com a Espanya durant una pila d’anys i s’ha prodigat en grans cites de l’escena internacional, on va arribar a assolir un subcampionat mundial en categoria juvenil ara fa quinze anys: “Estem acostumats a viatjar fora per competir, perquè és un esport nascut als països escandinaus i allà tenen molts bons mapes, sobretot en bosc. Encara que sigui per tradició, el més normal és que ens haguem de moure per fer bones competicions”.
Amb aquest punt de partida, el fet d’acollir corredors d’altres països a Catalunya i competir-hi amb la selecció catalana és una gran alegria: “Ens agrada molt portar esportistes internacionals a casa. L’any passat va ser molt xulo i aquest any torna a ser una gran experiència. Coneixen un territori molt bonic i alhora els demostrem que tenim mapes que funcionen. És un orgull de país transmetre’ls que a Catalunya també podem fer competicions molt bones”.
Ona Ràfols ha viscut l’evolució d’un esport que de mica en mica es va professionalitzant amb l’impuls de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya: “Al principi, si volíem córrer fora, ens organitzàvem entre amics per decidir qui posava el cotxe i a quina cursa participàvem. Era molt casolà”. Per a l’Ona, l’evolució d’aquest esport ha anat acompanyada de canvis vitals que no li han fet perdre la passió per l’orientació. Mare de dos fills, l’Ona ja els transmet la passió per un esport que sens dubte ha marcat la família.
Tant l’àvia (la pionera Pilar Lladó), com la mare, la tieta i els seus germans (en Pol i en Biel Ràfols, també present a la III Setmana Catalana de l’Esport) han destacat en aquest esport fins al punt que tots ells s’han proclamat campions d’Espanya: “Des que tenia 9 anys amb la meva família ens vam enganxar a les curses d’orientació, ho portem a la sang. És un esport molt maco per transmetre a les properes generacions, perquè des de ben petits ja agafen un mapa i això els desperta un interès especial. A més, és bonic que sigui una disciplina que es pugui practicar en qualsevol edat”.
I és que si físicament és una disciplina exigent, el cert és que sempre hi ha un component extra que fa de l’orientació una modalitat única: “Això no és només córrer, sinó que cal pensar. I això et fa ser competitiu fins i tot quan físicament no estàs al 100%”.
