El Municipal de Can Vinader de Castelldefels acull aquests dies el torneig internacional de futbol 7 per a persones amb paràlisi cerebral de la III Setmana Catalana de l’Esport. Participen les seleccions de Catalunya, Japó, França, Dinamarca i Finlàndia per conformar un torneig de primer ordre.
El bon nivell del futbol català va quedar demostrat ja la primera jornada quan la Selecció va golejar França per 9 a 2. Aquesta disciplina és una pràctica esportiva que millora la qualitat de vida d’aquestes persones i que garanteix el seu benestar físic i emocional, l’objectiu és que els futbolistes gaudeixin cada minut a la gespa.
El seleccionador català és Iñaki Requena (Bilbao, 1970), el basc va arribar a Catalunya l’any 1998 i els seus dos fills, l’Eder i l’Aketza (Barcelona, 2002), són bessons que pateixen paràlisi cerebral i són el ‘9’ i el ’10’ del combinat català. L’Eder i l’Aketza són al tercer curs del grau d’enginyeria industrial i juguen a les files del Disport F.C. i aquesta temporada l’han acabat amb molt bona nota. Juntament amb els seus companys han estat subcampions d’Espanya i campions de la Lliga i la Copa catalanes. A més l’Aketza ha estat un dels integrants de la selecció espanyola que es va penjar el bronze en el Campionat d’Europa.
Requena explica que va intentar que els seus fills “juguessin en equips normalitzats, però no va ser possible perquè el futbol és molt competitiu i patien dificultats per integrar-se. Jo havia entrenat nois sense discapacitat durant set anys a Bilbao i quan ja vivia a Catalunya va sorgir la possibilitat d’entrenar equips amb jugadors amb paràlisi cerebral o dany cerebral adquirit”.
El seleccionador català continua explicant que “tot el que fan ells en la societat ve marcat per la seva discapacitat física, que pot ser molt aparent perquè tots tenim alguna discapacitat. El tema és que la seva és visible i la gent els mira perquè crida més l’atenció. Quan han intentat fer esport en un entorn normalitzat s’han vist assenyalats, i veure’s en un equip d’iguals en què ningú els jutja per la seva discapacitat, només pel que aporten esportivament o com a persones, és magnífic. Per als nois l’esport és una oportunitat per ser presents en la societat i és el que demanen. No volen que se’ls tracti amb compassió, només demanen oportunitats per demostrar la seva validesa dins la societat i també en l’esport, i el futbol els la proporciona i ells estan encantats”. Requena acaba apuntant que “com a entrenador és molt gratificant perquè sempre venen molt motivats i qualsevol cosa que els proposes ho agafen amb ganes perquè és una oportunitat que no volen deixar escapar”.
