A Catalunya parlar de tennis de taula ens porta inevitablement cap al nom de Gàlia Dvorak, quatre cops olímpica i referent d’aquest esport. El seu exemple ha obert camí per a una pila de jugadores, però molt poques han sigut capaces d’arribar a l’elit. Una d’elles, sens dubte, és Sofia-Xuan Zhang. La gironina del Club Girbau Vic Tennis Taula té 23 anys i és present i futur d’aquesta disciplina després d’haver entrat molt jove al top 100 del rànquing mundial.
Zhang va començar a agafar la pala quan tenia sis anys, però amb un bagatge clar a casa: la seva mare era jugadora de tennis de taula i coneixia tots els secrets que envolten aquest esport. La pressió a casa era evident i les expectatives en la filla, molt altes. Sofia-Xuan Zhang va compaginar el tennis de taula amb el tennis durant un temps, però la raqueta gran finalment va quedar en un racó: “Vaig deixar-ho al voltant dels 11 o 12 anys degut a la incompatibilitat de temps, però també per les afectacions dels moviments del joc entre els dos esports. Tenen similituds i de vegades no m’ajudava. En tennis de taula, per exemple, tenia el gest de la dreta més gran del que havia de ser pels meus hàbits en el tennis“.
Amb la constància com a virtut i un entorn procliu a créixer en aquest esport, Sofia-Xuan Zhang té un somni clar: “Poder competir en uns Jocs Olímpics”. Fa un any, a Tòquio, la catalana es va quedar sense plaça perquè Espanya no es va classificar per equips i Dvorak i María Xiao van passar al seu davant. Era la tercera i es va quedar a les portes. Confia en aconseguir-ho a París 2024 o a Los Angeles 2028 mentre no perd el nord: “El meu repte és mantenir el perfil d’esportista professional d’elit mentre alhora m’asseguro uns bons estudis“.
Tot i que assegura que té moltes altres passions a banda del tennis de taula, especialment culturals, reconeix que l’esport li ha obert portes i vivències úniques: “El tennis de taula m’ha donat la possibilitat de viatjar a molts països diferents, a tenir més confiança en mi mateix i a fer un munt d’amistats“. Per tot plegat, encara que no sigui una tria vocacional i més aviat l’esport hagi arribat per herència familiar, confia en no trencar el vincle amb el tennis de taula: “M’agradaria treballar en l’àmbit federatiu, però si no ho aconsegueixo, trobar una feina que em permeti mantenir el lligam amb Catalunya, Europa i Àsia“.
Fotografia de portada: David Fajula / Vic TT
