L’avi i el net que competeixen junts: la barrera generacional no existeix per als Craviotto

Quan parlem de piragüisme en aigües tranquil·les del màxim nivell internacional és molt complicat, des de Catalunya, no pensar immediatament en els èxits de Saul Craviotto. El palista lleidatà ha pujat al podi a les darreres quatre edicions dels Jocs i suma dos títols i un total de cinc medalles olímpiques. El seu palmarès també inclou onze medalles en campionats del món i el situa com un dels esportistes catalans més rellevants del segle XXI.

L’èxit de Saul Craviotto no surt del no res. El seu pare, en Manuel, és una institució del piragüisme, un esport que practica des de fa més de 50 anys a les files del seu estimat Sícoris Club de Lleida, amb qui s’ha proclamat campió d’Espanya en nombroses ocasions i on ha sigut un dels grans impulsors de l’Escola del club, la mateixa on es va formar el seu fill: “Vaig començar provant el piragüisme quan era molt jove i ja no l’he deixat de fer. De seguida em va captivar la relació que tenia amb els companys i la possibilitat de practicar un esport com aquest en plena natura“. En Manuel té 66 anys i continua sent un palista excepcional. De fet, a finals de setembre va proclamar-se campió del món de marató màster en la seva categoria (65-69) en una cita disputada a Ponte de Lima.

Manuel Craviotto veu amb satisfacció com la seva passió pel piragüisme s’ha estès com una taca d’oli per tota la família, però encara viu amb més il·lusió la possibilitat de competir al costat del seu net, l’Isaac López Craviotto (nebot de Saul Craviotto), que aquest 2022 s’ha proclamat campió d’Espanya per partida doble defensant els colors del Sícoris Club: “És molt bonic, un gran orgull per a mi poder compartir una competició de gran nivell amb el meu net. Veure que ell també té aquesta passió em fa realment feliç“.

L’Isaac té 16 anys i sens dubte és una de les grans promeses del piragüisme català i viu amb plena naturalitat formar part del planter d’aquest esport: “He fet piragüisme des de molt petit i estic molt agraït que la meva família també en faci, perquè així el puc practicar amb ells“.

Al Trofeu Internacional Ciutat de Banyoles avi i net han decidit unir forces i formar equip en una competició que es disputa per relleus i en què malgrat la veterania d’un i la joventut de l’altre, han obtingut una més que meritòria cinquena posició final en categoria absoluta. L’Isaac rebla el clau de la passió compartida: “Ho visc com el meu iaio, com una experiència molt bonica. Com ell, m’encanta estar en contacte amb la natura en plena competició. Som uns privilegiats“.