Badia del Vallès va acollir la Copa Catalana Absoluta de Judo, la competició que enguany ha servit d’estrena de la III Setmana Catalana de l’Esport. Prop d’un centenar de judoques es van aplegar a la localitat vallesana per oferir una jornada matinal plena de bons combats i d’eliminatòries apassionants. Entre tots ells va brillar amb llum pròpia en Pol Menchaca, l’únic representant de l’Associació Girona-Judo a l’esdeveniment, que va dominar a plaer la categoria de -90 kg fins a proclamar-se campió després de resoldre la final en menys de mig minut de combat: “Coneixia el rival, he sortit segur i sabia què havia de fer. L’aposta ha sortit bé”.
Medallista de bronze una setmana abans a la Copa d’Espanya, Menchaca és un dels talents del judo català més prometedors dels darrers anys més enllà de noms que competeixen de forma habitual a l’elit mundial com Ai Tsunoda o Mireia Lapuerta. Resident al Centre d’Alt Rendiment de Madrid durant anys (“allà s’entrena fort, com si fos una concentració de l’equip estatal de forma permanent”), l’esportista català va tornar a casa just abans de la pandèmia i ara sembla preparat per fer una nova passa endavant en la seva trajectòria que li permeti tenir més presència en cites internacionals: “Vull començar amb un Open i anar-me testejant. He de rumiar bé quina és la meva categoria, perquè la meva categoria natural és de -81kg i tinc la intenció de tornar-hi a competir d’aquí a poques setmanes. Però vull provar-me també en -90kg, a veure on rendeixo millor”.
La sensació que desprèn Menchaca és la d’un judoca veterà, que té perfectament apamada l’aproximació a les competicions i que és conscient de la importància de tots els aspectes que van més enllà de la tècnica i els moviments al tatami: “És important trobar el punt just entre entrenament i descans, per l’aspecte físic però també mental. És clau tenir experiència en competició, que és un aprenentatge decisiu per poder anticipar-te a tot el que passarà. Per exemple, cal pensar en el menjar i tenir a punt una estratègia per si tens una davallada de forces durant un dia de competició. Alhora, tenir l’habilitat de concentrar-se i focalitzar tota l’atenció en el combat que t’espera per saber frenar o ser més ofensiu en funció del context”.
En Pol defuig les preguntes de futur a mig i llarg termini, des de la convicció de qui té clar el rumb que vol seguir: “No pots dir mai que guanyaràs. Pots confiar en la victòria, però igualment l’hauràs de treballar al tatami. En una trajectòria esportiva tens moments en què guanyes molt i molt sovint, però després perds, et lesiones o et sorgeix qualsevol imprevist. Ser sempre el millor és molt difícil i convé ser realista. Només avances si vas pas a pas i si tens clar quina direcció vols seguir. Jo vull competir a alt nivell internacional i aspirar a assolir els millors resultats possibles, sí, però la meva feina real és entrenar i continuar millorant. Sense això, els somnis no són més que somnis”.
