Quan tenia quinze anys la Montse Alcoba va patir un accident i li van haver d’amputar la cama esquerra. En aquell moment practicava el voleibol, però va haver de buscar una alternativa que s’ajustés a la seva nova realitat. Va començar amb el bàsquet en cadira de rodes a Sabadell i tot seguit va passar a l’atletisme en cadira de rodes, una disciplina que la va portar a ser finalista als Jocs Mediterranis de 2001 en 800 metres llisos i a guanyar proves tan importants com la mitja marató de Granollers o la Jean Bouin.
Després d’un llarg parèntesis en el món de l’esport, el 2017 Alcoba va tornar a agafar ritme amb l’halterofília, concretament, amb el parapowerlífting. En aquesta modalitat la vallesana s’ha convertit en una de les millors aixecadores del món, fins al punt de sumar un diploma paralímpic als Jocs de Tòquio 2020 i dos subcampionats d’Europa, el darrer d’ells, el passat mes de setembre, ja iniciada la tardor. Per aquest motiu, trobar-la a la llista de participants del Trofeu Internacional Ciutat de Banyoles de piragüisme defensant els colors del Castelldefels és una de les grans sorpreses de la II Setmana Catalana de l’Esport.
Què hi fa, aquí, una de les millors esportistes paralímpiques del país i experta en aixecar pesos? “El primer cop que vaig pujar en una piragua va ser el passat mes de febrer, per provar una nova experiència, però la prioritat era el parapowerlífting. El 26 de setembre vaig retirar-me i des de llavors estic entrenant cinc cops per setmana en piragüsime“. Aquest canvi de rumb pot sorprendre a qualsevol, però és un compromís renovat amb l’esport: “Amb el parapowerlífting no estava a gust ni tenia bona relació amb el coordinador estatal. Amb el piragüisme puc tornar a gaudir plenament de l’esport“. El piragüisme té uns punts forts que la vallesana ja té molt clars: “És pura llibertat! Quan estàs a l’aigua, amb la gent que t’anima, l’aire que et ve a la cara, el sol, els animals que pots arribar a veure… no té res a veure amb el que feia! Malgrat que és una competició, et genera una pau interior molt agradable“.
Si el 2021 va aconseguir un setè lloc en uns Jocs… el somni de París 2024 es manté viu? “Estem treballant per veure si hi puc arribar amb el piragüisme, és clar que sí! Potser és una mica precipitat, però hi ha una base de força que ja porto de sèrie i em manca l’equilibri, que encara no hi estic acostumada. Però amb cinc dies d’entrenaments setmanals, i com a mínim una hora cada dia, jo crec que en un any ho tindré ben après“.
