Als 17 anys, l’extrem dret esquerrana és la capitana de la selecció catalana d’handbol juvenil. Amb el suport incondicional de la seva família, Carla González resideix a la Blume, des de fa 3 anys, on estudia 2n de Batxillerat social, i es proposa anar a la universitat i seguir entrenant al màxim nivell. La temporada passada, gràcies al seu talent i perseverança, va debutar a la Divisió Honor Plata Femenina.
González es va iniciar a l’handbol als 8 anys al Club Handbol Sant Joan Despí, després d’assistir a un partit de la seva cosina. “Va venir a jugar al meu poble i els vaig dir als meus pares que jo també volia jugar. Sempre he estat una nena força competitiva, per això tenia moltes ganes d’entrenar i de millorar com a jugadora”, recorda González.
Actualment, segueix competint amb el mateix club. “De petita era una nena molt inquieta i amb molt interès per l’esport. He tingut la sort de connectar amb les meves companyes d’equip des del primer moment, avui en dia encara segueixo amb elles, i em motiva a seguir”, explica.
Amb aquest equip, ha aconseguit quedar campiones de Catalunya 2 vegades, en categoria infantil de segon any i cadet de segon any. A nivell estatal van arribar en dues ocasions al Campionat d’Espanya, a infantil i cadet, i quedar en cinquena i tercera posició respectivament.
Al primer partit on va assistir d’handbol al Palau Blaugrana, no podia deixar de fixar-se en Victor Tomás, també esquerrà. Però el referent més important que ha tingut en la seva trajectòria és Marcel·la Esquerra, la seva entrenadora a infantil de segon any, i amb qui ara té “el luxe”, diu, d’entrenar i jugar com a companya. També les esportistes de la Blume li han servit per emmirallar-se: “Els primers dies recordo que m’impactava veure a les jugadores més grans i volia arribar a jugar com elles”, explica.
González recorda la primera vegada que va jugar amb la selecció catalana, als 13 anys, a un torneig a Cangas de Narcea, Astúries. “La primera convocatòria va ser una sorpresa i una gran satisfacció personal, ja que ho veia llunyà i difícil d’assolir”. Des d’aleshores, ha pogut jugar 3 CESA (Campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques) vestint la samarreta de Catalunya. “Per mi, jugar amb la Selecció significa representar a totes aquelles noies que juguen a Catalunya, a més de ser un orgull poder defensar els nostres colors davant dels altres equips”.
Avui, és per ella un orgull i un privilegi capitanejar la selecció catalana. “Sento que l’equip i el cos tècnic confien en mi i això m’empeny a seguir esforçant-me i assumint aquesta gran responsabilitat”, diu la Carla.
Amb la seva energia i espontaneïtat, la Carla té clar que la perseverança no té gènere i que els esforços van acompanyats de recompenses: “A una nena que comenci a jugar li diria que no es doni mai per vençuda. Que entregui totes les seves forces per millorar, que amb il·lusió i esforç podrà aconseguir tot el que ella es proposi i arribar allà on vulgui”, rebla.
